Nivells de dificultat

Per classificar la dificultat de cadascuna de les activitats i els cursos que oferim, hem dissenyat un sistema basat en quatre nivells base: iniciació, mig, avançat i extrem. Els colors de cada nivell coincideixen amb les graduacions de les pistes d’esquí alpí i així facilitar la comprensió a l’hora d’escollir una activitat:

Aquests nivells estan basats en les graduacions estandaritzades de cadascuna de les activitats. En la següent taula podeu trobar les correlacions:

Barranquisme


Saltar, rapelar, nedar, grimpar… Al descens de barrancs fem servir diferents tècniques per progressar amb seguretat i poder gaudir de totes les emocions que ens podem trobar fent aquest tipus d’activitat. Aquestes habilitats ens caldran en funció del grau de dificultat de cada barranc.

Classifiquem els barrancs bàsicament segons la distància i dificultat dels ràpels, tot i que el cabal d’aigua també és important, el qual varia segons l’estació de l’any. Indiquem també, de manera orientativa, els tipus de salts i els tobogans que podem trobar en cada nivell.


 

iniciacio_logo

INICIACIÓ

Barrancs aptes per a tothom, on trobem salts i obstacles senzills, que sempre es poden evitar.

– Ràpels: fins a 12 metres.
– Salts: Inferiors a 2 metres.
– Tobogans: curts i petits.


MIG
Barrancs ideals per aquelles persones que, encara sense o amb poca experiència, vulguin experimentar emocions més fortes i verticals que als d’iniciació. Són els barrancs on trobem diversos ràpels i tobogans, perfectes per posar a prova les vostres emocions!

– Ràpels: fins a 30 metres d’altura.
– Salts: fins a 8 metres.
– Tobogans: divertits i fàcils.


 

AVANÇAT
Per aquelles persones amb certa experiència en barrancs i amb destresa tècnica demostrable. És necessari tenir una bona condició física per a realitzar els ràpels i salts amb certa habilitat i amb prou independència.

– Ràpels: fins a 45 metres d’altura.
– Salts: fins a 10 metres.
– Tobogans: llargs i tècnics.


 

EXTREM
Són els barrancs més tècnics. Tot i ser semblants en exigència als de nivell avançat, per la seva localització, cabal i dificultat extrema, requereixen d’un domini destacable de les tècniques de descens i experiència en diferents barrancs. És en aquest entorn on Vertical Emotions troba la seva essència.

Ràpels: superiors a 45 metres d’altura, tècnics.
Salts: normalment tècnics i de gran altura.
– Tobogans: llargs i tècnics.

Escalada en Roca

Els nivells d’escalada en roca els diferenciem segons les tres modalitats principals: esportiva, clàssica i artificial. Fem la classificació basant-nos en la graduació francesa, la més utilitzada a les nostres terres. Cal esmentar que el grau de dificultat és subjectiu, i que depèn de diversos factors: el tipus de roca, la inclinació de la paret, el tipus de preses, la longitud de les vies, el grau de compromís…
Segons la localització geogràfica, la graduació utilitzada canvia. Aquí podeu consultar la taula comparativa de totes elles: Taula comparativa de graduacions – Desnivel.


INICIACIÓ
Esportiva: vies fins a 5c.
Clàssica: vies fins a 4c.
Artificial: vies fins a A1.


MIG
Esportiva: vies fins a 6c+.
Clàssica: vies fins a 6b+.
Artificial: vies fins a A3.


AVANÇAT
Esportiva: vies fins a 7c+.
Clàssica: vies fins a 7a+.
Artificial: vies fins a A4.


EXTREM
Esportiva: vies a partir de 8a i tira!
Clàssica: vies a partir de 7a+ i amunt!
Artificial: vies a partir d’A5 i pensa!

Via Ferrata

El sistema de graduació més estès i modern en via ferrada és la “nova escala de Hüsler”. Consisteix en una escala de 6 nivells, que són equiparables a la graduació francesa d’alpinisme.


K1, FÀCIL
– Dificultat: Fàcil
– Terreny: D’horitzontal a inclinat, principalment rocallós i és possible que hi hagi passos exposats. Algunes escales.
– Condició física: Seguretat al caminar, manca de vertigen.
K2, POC DIFÍCIL
– Dificultat: Vies ferrades més exigents físicament que K1.
– Terreny: Terreny de roca empinat, amb alguns passos curts exposats. Escales llargues freqüents.
– Condició física: És recomanable ser practicant d’activitat física de manera habitual.


K3, UNA MICA DIFÍCIL
– Dificultat: La major part difícil i exigeix bona condició física i força.
– Terreny: Inclinat a molt inclinat, la majoria amb passatges petits, llargs i molts trams exposats. Escales desplomades freqüents.
– Condició física: Bona condició física. Requereix certa tècnica.


K4, DIFÍCIL
– Dificultat: Molt difícil, gran exigència física.
– Terreny: Vertical, sovint també trams desplomats; normalment exposat.
– Condició física: Es necessita suficient força els braços i les mans, ja que poden haver llargs trams verticals i desplomats; és possible també que hi hagi petits trams d’escalada (fins a grau IIº) sense asseguraments.
K5, MOLT DIFÍCIL
Mateixa dificultat que K4, però amb alguna característica lleugerament superior de compromís, ja sigui física, tècnica o per les condicions i/o estat de la via. Pot ser necessari encordament de seguretat.


K6, EXTREM
– Dificultat:
Extremadament difícil, ja que requereixen molta força i resistència. Acostuma a ser necessari progressar encordats durant la major part del recorregut.
– Terreny:
De vertical a desplomat; generalment exposat; petits recolzaments.
– Condició física:
Molta força en mans (dits), braços i cames, molt bona condició física, movilitat, pot ser que en llargs trams recaigui el pes als braços.

Senderisme


Classifiquem les sortides en funció de la distància en Km i el desnivell en metres. També incloem la dificultat tècnica dels recorreguts:
– Dificultat tècnica baixa: Itinerari que transcorre per senders en bon estat, que no requereixen cap tipus d’habilitat o tècnica.
– Dificultat tècnica moderada: Itinerari on ocasionalment hi podem trobar pendents d’herba pronunciades/senders rocallosos/tarteres o neu.
– Dificultat tècnica alta: Itinerari que pot requerir un cert grau de preparació tècnica i experiència on hi trobarem passos delicats i/o exposats i on l’ús de les mans pot ser necessari.


INICIACIÓ
Rutes aptes per a famílies i per qualsevol persona que vulgui fer una passejada agradable.

– Dificultat tècnica: Baixa.
– Distància: Fins a 8-10 km.
– Desnivell acumulat pujant: Fins a 250 m.


MIG
Rutes de cert recorregut i desnivell, però que no comporten esforços prolongats ni requisits tècnics, aptes per a persones que practiquen activitats físiques de manera ocasional.

– Dificultat tècnica: De baixa a moderada.
– Distància: Fins a 12 km.
– Desnivell acumulat pujant: Fins a 500 m.


AVANÇAT
Rutes amb desnivells i distàncies que requereixen un esforç físic mantingut, sense molts requeriments tècnics. Ideal per a persones habituades a fer esport i activitat física regularment o setmanalment.

– Dificultat tècnica: Moderada.
– Distància: Fins a 20 km.
– Desnivell diari: Fins a 1500 m.


EXTREM
Rutes on cal superar un alt esforç físic de manera constant, que transcorren per terrenys que requereixen l’ús de diferents tècniques de progressió.

– Dificultat tècnica: Alta.
– Distància diària: Més de 20 km.
– Desnivell: Més de 1500 m.

Ciclisme i BTT

Basem el nivell de dificultat de les sortides amb bicicleta tot terreny en la graduació estàndard present a la península i gran part del continent europeu. Es classifica en funció de la distància en Km, desnivell acumulat de pujada en metres i el tipus de terreny per on es roda.

Les condicions del terreny poden variar en funció de l’època i la meteorologia.


INICIACIÓ
Recorreguts sense dificultat tècnica o física, ideal per a passejos en família, també anomenat cicloturisme. Es poden combinar amb altres tipus d’activitats, com turístiques y culturals.

– Distància: De 4 a 20km.
– Desnivell acumulat pujant: Fins a 200 m.
– Tipus de terreny: Pistes de terra y asfaltades.


MIG
Rutes on trobem ascensos i descensos senzills i trialeres fàcils. Sense un alt esforç,  si que requereix un mínim de condició física. Són el tipus d’itineraris ideals per a prendre el primer contacte en terreny BTT pur i dur.

– Distància: Fins a 25km.
– Desnivell acumulat pujant: Fins a 1000 m.
– Tipus de terreny: Pistes y senders esportius.


AVANÇAT
Recorreguts exigents on potser haguem d’empènyer  la bici per pujar, amb trialeres i alguns salts que requereixen un bon domini de la tècnica de descens. Ideals per a ciclistes amb experiència.

– Distància: Fins a 55km.
– Desnivell acumulat pujant: Fins a 1400 m.
– Tipus de terrenys: Trialeres, ressalts, terrenys pedregosos i camins estrets.


EXTREM
Itineraris extremadament tècnics i exigents, on podem trobar  tot tipus de terreny, tant de pujada com de baixada, amb pendents màxims i salts complicats. Emoció assegurada.

– Distància: Superior a 55km.
– Desnivell acumulat pujant: Més de 1400 m.
– Tipus de terrenys: Prats alpins, trialeres, salts, terrenys pedregosos, camins estrets.

Alpinisme

Per classificar les ascensions o vies d’alpinisme, el sistema de graduació francès es basa en la dificultat del conjunt total de la via (aproximació, ascens i descens), tenint en compte la longitud, altitud, dificultat tècnica, exposició, compromís, possibilitat de retrocedir, escapatòries, …).


F, Fàcil
Pendents de roca, neu i/o gel amb desnivells moderats, inferiors al 45º, on es progressa per neu a vegades amb piolet. Escalades fàcils fins a IIº, alguns trams en glacera amb esquerdes.



PD, Poc Difícil
Pendents de roca, neu i/o gel amb desnivells forts superiors a 45º, on podem pujar caminant. Arestes i crestes estretes i aèries. Escalada de certa dificultat fins a IIIº. Glaceres amb esquerdes. L’ús de la corda pot ser necessari en més d’una ocasió.
AD, algu Difícil

Pendents llargues de roca, neu i/o gel amb desnivells forts a partir de 50º. Arestes i crestes estretes i aèries. Escalada de dificultat moderada, inclús en terreny vertical fins a IIIº i IVº. Glaciars amb esquerdes on l’ús de la corda es fa obligatori. Necessari tenir experiència prèvia.



D, Difícil
Escalada mantinguda, tant en roca, neu o gel on el IVº és freqüent.
MD, Molt Difícil

Ascensions i escalades tècniques complicades en qualsevol tipus de terreny, poden arribar a Vº grau d’escalada clàssica.
Longituds considerables, pendents de graduació límit. Exposició molt alta. Requereix tècnica. Ubicació en llocs poc freqüentats.


ED, Extremadament Difícil
Dificultat extrema amb una gran exposició a perills objectius, de llarga durada i ubicat en llocs poc freqüentats.      .
ABO, Abominablement difícil
Extremadament difícil i perillós.

Esquí de Muntanya

En aquesta modalitat esportiva utilitzem l’escala Traynard, la qual pretén descriure les dificultats basant-se en les característiques objectives del descens.
Aquesta graduació va ser creada pel matrimoni Philippe i Claude Traynard, autors d’una sèrie de guies d’esquí de muntanya en les quals van utilitzar la seva escala (valorada des del nivell S1 fins al nivell S7).


INICIACIÓ (S1)
Itinerari fàcil sense exigències tècniques especials per esquiar amb seguretat, com per exemple una pista forestal.


MIG
S2
Pendents amples, fins a 25º d’inclinació o itineraris en una vall. Assoliment d’un nivell tècnic on hi ha control del gir i de frenada en tot tipus de neu.
S3
Pendents fins a 35º d’inclinació, pista negra d’estació d’esquí amb neu dura.
L’esquiador ha de poder progressar sense dificultat en tot tipus de neu.


AVANÇAT
S4
Fins a 45º d’inclinació en terreny de poca exposició a perills objectius, però entre 30º i 40º en terrenys exposats. És indispensable una molt bona tècnica d’esquí.
S5
Pendents d’entre 45º i 50º amb poca exposició i inclinació de més de 40º amb gran exposició.


EXTREM
S6
Inclinacions superiors als 50º en un terreny exposat o més de 55º en terreny poc esposat a perills objectius.

S7
Passatges de 60º o més d’inclinació, salts obligats en terreny de molta pendent i de gran exposició a possibles perills objectius.

Raquetes de Neu

*La realització dels itineraris està condicionada a la predicció del butlletí de risc d’allaus i la meteorologia.*
Classifiquem les sortides amb raquetes de neu en funció dels desnivells acumulats, de les inclinacions de les pendents, i del tipus de terreny per on transitem:
– Terreny simple: absència gairebé total de riscos objectius; facilitat  de traçar rutes alternatives per evitar situacions de risc concretes.
– Terreny desafiant: Exposició a allaus i altres riscos ben definits. Possibilitat de trobar zones trampa, però evitables. Presenta opcions per reduir o eliminar els riscos objectius traçant itineraris amb precaució.
– Terreny complexe: Exposició múltiple i extensa a allaus i altres riscos potencialment perillosos. Pas per zones de desencadenament d’allaus i trampes. Poques opcions de reduir o evitar l’exposició.
La dificultat dels itineraris pot variar en funció del gruix i l’estat de la neu, i de les condicions climàtiques.


INICIACIÓSortides on no cal tenir experiència prèvia, aptes per a persones que vulguin fer una passejada per la neu.

– Tipus de terreny: Simple.
– Pendents: Inferiors a 20º.
– Desnivell acumulat pujant: Inferior a 200 metres.


MIG
Itineraris on trobem algun tram de cert pendent, però que no requereixen de condicions físiques especials ni requisits tècnics. Acostumen a ser les rutes més interessants, aptes per a persones que practiquen activitat física de manera ocasional i volen introduir-se al món de la neu.

– Tipus de terreny: Simple, amb trams desafiants opcionals.
– Pendents: Fins a 30º.
– Desnivell acumulat pujant: Fins a 500 metres.


AVANÇATSortides amb desnivells de pujada considerables i pendents que requereixen certa tècnica en l’ús de les raquetes. Ideal per a persones amb bona forma física que vulguin gaudir de la muntanya hivernal sense grans dificultats.

– Tipus de terreny: Desafiant.
– Pendents: Fins a 35º.
– Desnivell acumulat pujant: Fins a 1000 metres.


EXTREM

Sortides que demanen un esforç físic alt i de manera constant, que transcorren per terrenys on calen requisits tècnics i experiència en muntanya hivernal. Pot ser necessari l’ús de material d’alta muntanya.

– Tipus de terreny: Complexe.
– Pendents:
Fins a 45º.
– Desnivell acumulat pujant:
Superior a 1000 metres.

Escalada Gel

En escalada en gel prenem la graduació que es fa servir a les Muntanyes Rocalloses de Canadà. Es representa amb un número de l’1 al 7 precedit per les lletres WI, que volen dir “Water Ice”. Si es tracta de vies de gel permanent, s’escriu com AI (Alpin Ice). També podem trobar els graus seguits amb un signe +, que indica un dificultat tècnica lleugerament superior al nivell en qüestió. Aquests graus es prenen en funció de la inclinació, l’estat del gel i les possibilitats d’assegurament.


INICIACIÓ
WI 1
– Inclinació: Inferior a 60º.
– Estat del gel: Consistent.
– Asseguraments: Molts i fàcils.


MIG
WI 2
– Inclinació: Pendents curts entre 60º i 70º.
– Estat del gel: Consistent.
– Asseguraments: Bones proteccions.

WI 3
– Inclinació: Pendents sostinguts de 70º a 80º amb alguns passos gairebé verticals (de fins a 4 metres). Bons reposaments.
– Estat del gel: Gruixut i sòlid.
– Asseguraments: Reposaments amb possibilitats d’assegurar-se.


AVANÇAT
WI 4
– Inclinació: Trams verticals o gairebé verticals de fins a 10m en escalada sostinguda de 80º.
– Estat del gel: Generalment bona qualitat.
– Asseguraments: Col•locació dels asseguraments en posició delicada.

WI 5
– Inclinació: Trams verticals o gairebé verticals de fins a 20 metres.
– Estat del gel: Pot ser de mala qualitat.
– Asseguraments: Col•locació de diversos asseguraments en posicions complicades i pocs reposaments.


EXTREM
WI 6
– Inclinació: Escalada vertical o lleugerament desplomada durant tot el llarg (30-60 metres) sense reposaments.
– Estat del gel: Pot ser de mala qualitat.
– Asseguraments: Proteccions precàries.

WI 7
– Inclinació: Escalda desplomada durant gran part del recorregut sense reposaments.
– Estat del gel: Gel fi.
– Asseguraments: Gairebé no és possible l’assegurament. Molt perillós.

Ski Alpí

Basem el nivell d’esquí alpí dels alumnes en l’escala que es fa servir a l’Estat Espanyol, basada en l’habilitat de l’alumne per a girar:


INICIACIÓ
Nivell iniciació(A): Des de debutant fins a saber realitzar girs en cunya. Prenen les aptituts per arribar a descendir una pisa verda sense dificultat.


MIG
Nivell mig(B): Des de cunya fins a arrivar a fer viratge fonamental, que dona la suficient habilitat per baixar per pistes blaves


AVANÇAT

Nivell avançat(C): Des de viratge fonamental fins a gir paral·lel més o menys lligats, fent servir canteig per poder baixar per pistes vermelles.

Nivell expert(D): Domina el paral·lel i realitza viratges curts de manera controlada, la qual cosa li dóna la habilitat tècnica necesàra per baixar per qualsevol pista negra inclús en condicions desfavorables.


EXTREM

Nivell extrem(E): Domini total de les tècniques de descens amb esquís. Controla els salts i pot baixar per qualsevol lloc.